FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, moure's lleugerament d'ací d'allà, tremolar, per mancança d'estabilitat. Una flama, una llum, etc., tremolar, estar a punt d'apagar-se. Una llum que el vent fa vacil·lar. Una cosa no material, ésser poc ferma, inestable, etc. La memòria del vell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall blanc, molt lleuger, mal·leable, dúctil, que crema a l'aire amb una flama molt brillant (símbol, Mg; nombre atòmic, 12; pes atòmic, 24,31). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer flam, llançar flama. La ciutat va ser incendiada i flamejà durant vuit dies. Flamejar els ulls. Ruixar (una menja) amb un licor espirituós i encendre'l. Flamar 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combustible que crema en un fogó, dins un fogar. Hi ha una bella fogonada. Flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. Vaig sentir el tret, però no vaig veure la fogonada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ascendir a un nivell més alt. Apujar el cap, els braços. Apujar-se l'ala del capell. Apujar-se les mànigues. Apujar-se el coll de l'abric. Fer que (un fogó, una estufa, etc.) faci més flama, més calor, etc., que (un so) sigui més fort. Apuja la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall alcalinoterri, blanc, tou, que s'altera ràpidament en contacte amb l'aire i crema amb una flama molt brillant (símbol, Ca; nombre atòmic, 20; pes atòmic, 40,08). Sulfat de calci. Fluorur de calci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mesures i de llur aprofitament pràctic, especialment en anàlisi química. espectrometria d'absorció atòmica Tècnica d'anàlisi química elemental quantitativa basada en la mesura de l'energia radiant absorbida per un element, vaporitzat en una flama o en algun altre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flama minúscula. Bandera estreta i llarga. Clapa de les que es produeixen en una madeixa en tenyir-la tapant certs indrets amb paper d'estrassa lligat amb vetes. Clapa de les que presenten els teixits fabricats amb fils flamulejats. Veta². Vidiella 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer adquirir nou vigor, nova vida, (a una cosa decandida, que semblava pròxima a finar). Ventant fort, el revifaràs, aquest foc. Adquirir nou vigor, nova vida. La meva germana, amb els aires de muntanya, s'ha revifat tota. Revifar-se una flama. [...]
